Josep Solé Bars

Des de finals del segle XIX, un reguitzell de fàbriques tèxtils naixeren a Puig-reig, per aprofitar la força del aigua del Llobregat. Hi havia una necessitat de producció de fil i teixit de cotó, i una sèrie de fabricants emprenedors, veieren la possibilitat de muntar les seves fàbriques al nucli urbà de Puig-reig. Primerament la força del aigua es transmetia mitjançant politges, corretges i embarrats. La mà d'obra, que es necessitava va sortir de les rodalies, de pagès o mes tard de la immigració. Aquest personal vivia a la colònia, amb pisos pels obrers i uns serveis complementaris que el "amo" pagava i vetllava per tenir contents i addictes la gent; l’església, l'economat, els horts, l'escola, el bar o fonda, el teatre, el convent, zona esportiva, i d'altres en son bons exemples. Mentre les fàbriques tèxtils van anar be, l'empresari es feia càrrec de totes les despeses, quant l'última i més potent crisi, per allà la dècada dels 80, les fàbriques van anar tancant i les colònies van caure en davallada. Ben mirat, l'apassionant història d'aquestes fàbriques i colònies tèxtils, han estat de poc mes de 100 anys, amb tot, molta gent encara lluiten amb associacions i entitats per reviure i rehabilitar les colònies.